I mituns vëgn al monn sciöche jenis dl imparè. Les inrescides tl ćiamp dla neurologia desmostra che le ciorvel uman ne po gnanca fà a manco de imparè. Ćiudî perd pa spo tosc i scolars te tröpes scores la vëia de imparè? Düć i mituns va pö ion a scora le pröm ann. Le jornalist y autur de films Reinhard Kahl se damana coche i scolars y i maestri po lascè da se comportè sciöche figöres de pücia relevanza tl sistem scolastich. Ći ôl pa dì che vigni scolara y vigni scolar po, al contrar mëss svilupè süa biografia dl imparè? Y co ćiara pa fòra les scores che laôra dassënn a süa biografia, chël ô dì chëres che impara instësses? Imparè dess deventè le plü gran proiet de vita. Al dess romagne la ligrëza cun chëra che vigni möt mët man. Le passaje dala sozieté industriala ala sozieté dla conescënza y dles idees pîta tröpes poscibilitês por fà fòra dla Formazion ći che ara ess bele dagnora messü ester: partezipaziun ativa y no savëi superfizial.

Reinhard Kahl: Jornalist, autur, rejissêr y produzënt de documentars video y de documentars por la televijiun. Al é nasciü a Göttingen dl 1948 y à studié sciënzes dl’educaziun, filosofia, soziologia y psicologia a Frankfurt y a Hamburg. Tratan sü stüdi àl laurè pro staziuns radio desvalies. Dal 1975 incà él jornalist; naôta al laurè sciöche profescionist lëde, spo por la staziun radio NDR, y spo indô sciöche profescionist lëde.

Moderaziun: Eva Brunnbauer

Al depenarà dantadöt dala Formazion y dal’educaziun sce i jogn d’al dedaincö ti sarà manëcia ales pretenjiuns y ales sfidades cun chëres che ai messarà se confrontè tl dagnì. Da imparè mëton man canche an nasc y an ne lascia nia da le fà canche an à na matura o na laurea tles mans. Le prof. Fthenakis se dà jö te so referat cun l’importanza de n sostëgn adatè ales competënzes di mituns y stlarësc le rode dles scores che mëss te vigni momënt dl percurs educatif y scolastich tignì cunt dl’eté di scolars y dles scolares, de sües capazitês - inće a livel emozional y sozial - y i lascè svilupé sües competënzes. Le prozès d’aprendimënt mëss ti fà bun ala coriosité naturala di mituns y ai interesc spontanns di jogn.

Wassilios Emmanuel Fthenakis: Nasciü a Kilkis tla Grecia dl 1937. Zitadinanza todëscia y greca. Stüde de pedagogia tla Grecia y antropologia, genetica umana, genetica moleculara y psicologia ala Ludwig-Maximilians-Universität de München. Dotorat de inrescida y abilitaziun te Sciënzes naturales y antropologia soziala ala Facolté de Biologia, LMU de München. Dal 1975 incà diretur dl Istitut statal de pedagogia dla pröma infanzia. Professur tles universitês de München, Münster, Berlin, Regensburg, Augsburg, Newcastle upon Tyne (UK) y Balsan de pedagogia, psicologia, antropologia, psicologia, antropologia y inrescides sön l’infanzia y la familia.

Moderaziun: Christa Messner

Te chësta relaziun nen jaràra dl colian danter psicologia y didatica y dantadöt dl rode di prozesc de memoria tl aprendimënt y tles ativitês scolastiches. Al gnarà dantadöt baié di dać sperimentai nüs che se damana na revijiun di modì de memoria y d’aprendimënt y aconsiëia strategies didatiches nöies.

Roberto Cubelli: professur ordinar de psicologia generala tla Facolté de Sciënzes Cognitives dl’Université de Trënt y dozënt pro le master de neuropsicologia dla Facolté de Psicologia dl’Université de Padova. Al é vize-surastant dla Facolté de Sciënzes Cognitives y coordinadù dl dotorat te “Cognitive and Brain Sciences” dl'Université de Trënt. Dl 2009 él gnü lité sciöche presidënt nazional dl'Assoziaziun Taliana de Psicologia (AIP). Al à fat inrescides tl ćiamp dla neuropsicologia y dla psicologia cognitiva, cun se dè jö dantadöt cun la denominaziun de imajes, le reconescimënt de parores scrites, la letöra y la scritöra, l’aprendimënt y la memoria a usc. Al à publiché tröc articui te revistes nazionales y internazionales y é managing editor dla revista “Cortex”.

Moderaziun: Paolo Lorenzi

“N ann tla L2” é le proiet che ti pîta ai studenć dles scores altes la poscibilité de frecuentè le 4. ann te istituć de n ater grup linguistich. La storia dl proiet, che é pié ia concretamënter dl 2003, gnarà presenté alzan fora i aspeć linguistics, didatics, organisatifs y numerics y se tignin sö dantadöt sön dui stromënć de inFormazion y comunicaziun: le vademecum y la plata internet arjignà ca dal grup de laûr dl proiet, dai studënć y dai insegnanć che à tut pert ala scomenciadia. Implü gnaràl inće presentè les scomeciadies de Formazion, evaluaziun y inrescida organisades y coordinades dal grup de laûr dl proiet di trëi Istituć pedagogics y dles trëi Intendënzes en colaboraziun cun i dozënć y i inrescidus universitars. Ala fin saràl i studenć, i geniturs y i insegnanć instësc che ves portarà dant sües esperiënzes.

Coche la Formazion profescionala pò renforzè l’acuisiziun de abilitês nöies y comportamënć coreć tl ćiamp scolastich tres l’adoranza dles competënzes arjuntes dal scolar o dala scolara ti posć d’aprendimënt nia formai.
Ći él pa danü?
- Proiet SINCRONO - FORMA: presentaziun dles novitês plü importantes dl proiet (les inteligënzes multiples, ICARO le profil personal y profescional, y ASEF le percurs de svilup dl empowerment dla porsona)
- Inrescida cuantitativa: i resultać
- Indicaziuns pedagogiches y best practices adorades ti posć d’aprendimënt nia formai y d’öga por la Formazion profescionala
- Jomelinaje cun les uniuns di posć d’aprendimënt nia formai
- Adoranza de metodes didatiches nöies (outdoor training, laboratori meta-cognitifs)

Daniela Ferri: Esperta di prozesc de svilup y de mudaziun di comportamënć dles porsones, di grups y dles organisaziuns tres l’impostaziun de empowerment psicologich y organisatif, y dl’adoranza de metodes de Formazion atives sciöche le outdoor-training, la consulënza de prozès te grups reai, la consulënza de tlassa, la inrescida de tlassa y de caji reai, les conversaziuns individuales de coaching, de counseling empowerment oriented y de career counseling. Aministradëssa unica dla firma de consulënza y de Formazion METAPHORA s.r.l.

Mëisa turonda cun trëi esperc de rujenedes artistich-espressives tl ciamp dla furmazion. Ntan l'ancunteda uniral nce presentà n valguna performaces artistiches: una sun l'esprescion dl corp tl ciamp dla ntegrazion culturela y soziela tres l lingaz teatral y una realiseda tl curs dl Istitut Pedagogich Talian: "Percorsi di creati-vità".

Moderazion: Barbara Ritter

Trëi mëisc tl’Inghiltera, döes edemes tla Spagna – tröc jogn se dejidrëia de fà esperiënzes sura i confins fora, mo denant che jì tl paîsc che ai se dejidrëia él gonot ostacui da superè. Dantadöt olâ poi pa ciafè ofertes de laûr o de practicum foradecà? Cares é pa les condiziuns de vita y de laûr tl paîsc chirì fora? A ći mëssi pa mëte averda en particolar? Cai é pa i programs pità dal’UE? Nadja Moriggl, consulënta esperta Eures y mediaturia dl laûr dla repartiziun laûr, dà inFormazions sön i sorvisc da pert di European Employment Services y de Eures TransTirolia tl ćiamp dla mobilité geografica di jogn. Ala fin dla relaziun gnaràl presentè na picia abinada de relaziuns sön esperiënzes vites efetivamënter.

L mestier dl tecnicher danter realtà y suenn. Na speriënza.
Co cëla pa ora n di de lëur de n tecnicher dla nfurmazion. Ciuna esigënzes se damanden pa da d’ël? Cie sort de furmazion muessel pa avëi? Ie pa i tecnicher tresora sentei te na majon scura zënza savëi ciche suzed ntëur ëi via? Iel pa vëira che plu gën feji „chatten“ mpede rujené cun zachei? Co cëla pa perdrët ora si realtà de lëur?
N rendicont de na speriënza penseda sciche cuntribut a n urientamënt tl mond dl lëur.

Al ne basta nia ma n’idea por realisé na fotografia, n’invenziuns o na costruziun tecnica. Ares é le resultat de n prozès de coliamënt danter planificaziun y organisaziun, valutaziun y revijiun, ćina che ares ciafa na forma. Pro le barat danter le travert y le resultat, danter l’idea de competënza y la pratica ne n’éra pa nia cis atramënter. Le tru devers le travert ti dà forma al resultat. Chësc ne reverda nia mâ la musiga, l’ert y la tecnica, mo inće i sistems soziai, le svilup dles scores, y sambëgn inće le porvè da arjunje formes de insegnamënt orientades tres deplü al’acuisiziun de competënzes.

Uwe Hameyer: Dô la Formazion da insegnant, le diplom de pedagogia y le dotorat ala Christian-Albrechts-Universität de Kiel à le prof. Hameyer metü man da laurè sciöche colaboradù dla OCSE a Paris y dl 1982 êl un di comëmbri fondadus dl ISIP (International School Improvement Project) dl OCSE. Dal 1990 incà él professur ordinar de pedagogia ala Facolté de filosofia dl’Université de Kiel. Implü él stè plü iadi visiting professor pro les universitês svedejes de Karlstad y de Falun y al’Université de Klagenfurt.

Moderaziun: Marta Herbst

I promoturs y i utilisadus presentëia le material didatich y na metoda d’insegnamënt che ti dà inant ales scolares y ai scolars de düć i degrà de Formazion savëi sön l’agricoltöra, la vita da paur y l’apicoltöra. Les porsones che tol pert vëgn inviades da fà para ativamënter.